Adaptar-se al canvi o sucumbir, que pasarà amb les elèctriques?

Jacques Attali és un reputat escriptor i economista Francès, musicòleg, assessor del president Mitterand i fundador de l’ONG Acción Contra el Hambre. En 1977 publica Bruits: essai sur l’economie politique de la musique. Un llibre revolucionari i molt recomanable on l’autor identifica a la música com un element premonitori de l’evolució social. Segons l’autor, l’especial relació de la música amb el poder i l’economia fan de la música una avantguarda en les revolucions socials. Es a dir, el que passa en l’industria musical és premonitori del que pot passar en altres sectors. Partint d’aquesta premissa, i tenint en compte l’evolució del sector elèctric en Europa, es podria fer un paral·lelisme entre aquest i la industria musical. Es cert que es difícil pronosticar el futur,  tanmateix es interessant fer un comparativa de com el canvi tecnològic i la innovació social poder revolucionar el sector energètic.

Que es el que ha succeït en la industria musical en els últims 20 anys? Amb la difusió massiva de la música enregistrada des dels anys 50, la industria musical ha tingut des d’aleshores com a gran negoci la venta en format físic d’aquestes reproduccions. Els seus beneficis es basaven en el control de la distribució, donat que tenien el monopoli. És més, les vendes de discos creixeren de forma exponencial fins al 1999, any de màxim benefici que va ser el zenit en la venda de discos. A partir d’ací, arribà el Mp3 i la implantació massiva de l’ús d’internet per a accedir a continguts musicals. De cop i volta, la industria es troba amb una disrupció tecnològica que soscava el seu monopoli en el sector.

Al principis del segle XXI les grans companyies discogràfiques es troben amb la problemàtica de com gestionar la reducció continuada en els seus beneficis. La industria observa que els consumidors ja no utilitzen els canals tradicionals per a adquirir música, e internet es converteix poc a poc en el marc de referència per a l’intercanvi de música. Llavors ens trobem amb un canvi tecnològic disruptiu, que converteix amb obsolet el model tradicional de negoci de moltes companyies.

La manca d’alternatives fiables i econòmiques va produir una deriva cap a les descàrregues alegals. De manera que, l’estratègia que va demandar la industria a les autoritats va ser la prohibicionista, amb la promoció de legislacions molt estrictes per a defensar la seva posició de domini en la industria. Aquestes noves legislacions solament retardaren el canvi de model de negoci, per el qual s’ha apostat donada la comoditat l’extensa oferta que ofereixen els nous serveis d’internet. L’èxit de serveis com iTunes o Spootify demostren que altre model de negoci es possible, i les grans discogràfiques s’han tingut que adaptar-hi.

Avui dia, la industria ha canviat, els canals de distribució han canviat i les grans superfícies de venda de discos han desaparegut o s’han reinventat cap uns consumidors més selectes. La forma com es consumeix la música ha evolucionat per sempre, fent inviable l’antic model de negoci.  A mes a mes, hi ha hagut un efecte democratitzador donat que es consumeix molta més música que amb anterioritat i de gèneres molt diversos.

De la mateixa forma que la tecnologia ha sigut un element disruptiu per a la música, heu comença a ser per a l’energia. Els cost dels panells solars està baixant a nivells molt competitius, seient econòmicament molt atractiu per als usuaris la instal·lació de panells a les cases. De forma paral·lela, existeix una incipient industria d’emmagatzematge mitjançant bateries que permet l’autoconsum  quasi total dels usuaris. De la mateixa forma que en la música, les grans empreses energètiques han pressionat als governs per a dificultar l’autoconsum. Aquests han legislat a favor de la tesis de la gran industria per a poder continuar amb un model productiu que utilitza recursos energètics ineficients i cars com el carbó, però que per a aquestes grans empreses suposa un font molt rentable. Afortunadament no tot està perdut: el 2 de Juny de 2017 el Tribunal Constitucional va declarar nul l’article 4.3 del Real Decret 900/2015 que prohibia l’autoconsum compartit.

Peter Terium, anterior president de la major empresa energètica Alemanya, RWE, defensa que la generació massiva d’energia és el passat. És més, conclou que les grans companyies en Alemanya no s’han adaptat al canvi cap a les energies renovables de forma suficient a la demanda ciutadana, i corren el perill de perdre el tren. De fet, gràcies al canvi tecnològic, milions de ciutadans han tingut l’oportunitat cap a l’autoconsum mitjançant panells solar al sostre de les seves cases, o bé mitjançant l’energia eòlica en forma de cooperativa.

De la mateixa forma que la irrupció d’internet va canviar la forma en que els usuaris consumien música, les noves tecnologies canviaran la relació que tenim els usuaris amb l’energia. El canvi que està per vindre és radical i es basarà en les tres D: des-carbonització, digitalització i descentralització. Per moltes traves administratives que s’intenten imposar, el canvi és imparable.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Recommended Posts

Leave a Comment