Durant el desenvolupament del taller d’estalvi energètic i autoconsumo realitzat el 7 de març en AINIA centre tecnològic (València) hem tingut un debat interessantíssim amb els treballadors i treballadores. Volem compartir amb vosaltres una pregunta interessantíssima que s’ha fet en la primera part de l’exposició sobre el mercat elèctric.
Per què les energies renovables entren en el mercat a preu zero? És que no tenen costos d’amortització de les instal·lacions?
És tan complicat (o tan senzill) com que en ser una subhasta on els productors ofereixen la seua energia d’acord a una estimació prèvia de la demanda, es comença posant un preu zero a les tecnologies de producció que, o bé ja han amortitzat les seues inversions (com podria ser la hidràulica i la nuclear a Espanya), o bé no tenen costos fixos (com les renovables, recordem que encara el vent i el sol no ens cobren el seu treball d’existir).
Primer presenten a la subhasta les energies que volen incloure sí o sí en el mix energètic d’aqueix dia, i després, per a completar la demanda necessària, ja entren les ofertes de la resta de tecnologies amb major cost, generalment gas i finalment carbó. Naturalment les companyies productores saben que el preu que rebran per qualsevol quilowatt venut, serà el de l’última tecnologia que intervé en el pool. És a dir, el mercat marginalista, que és el que regeix la fixació de preus en el nostre país, acaba pagant el preu més car a qualsevol tecnologia que intervinga en el subministrament energètic necessari.
Un exemple pràctic per a qui no estiga molt dutxe (ni tinga ganes d’estar-ho) en tots aquests termes del mercat elèctric:
Si quatre amics anem a un bar, i un demana un got d’aigua, un altre un cafè, un altre un suc de pinya, i l’últim una copa de Do Pérignon… tots acabaran pagant els dotze euros de la copa que va demanar l’últim. Ací passa igual, encara que les renovables oferisquen a preu zero, saben que acabaran cobrant a preu de la tecnologia més cara de la subhasta, negoci redó per a alguns i l’oposat per als usuaris.
Aquesta és una mostra de l’interessantíssim debat que hem generat aquesta setmana amb el taller d’estalvi energètic en AINIA, un centre tecnològic constituït en 1987 com a associació privada sense finalitats lucratives. Amb més de 25 anys d’experiència en R+D+i alimentària, treballem per a impulsar la competitivitat de les empreses a través de la innovació. AINIA és un dels centres tecnològics europeus amb major base social empresarial, amb més de 700 empreses associades i 1.300 clients.
El taller d’estalvi energètic treballa de manera pràctica amb els alumnes les diferents alternatives per a reduir l’ús i despesa energètica en la llar. Es desenvolupen conceptes com a eficiència i eficàcia energètica, hàbits d’estalvi energètic, la factura elèctrica, etc.
Si estàs interessat a tenir més informació, fes clic ací i escriu-nos!
