Segons l’Agencia Europea del Medi Ambient entre el 70% i el 80% per cent del impacte mediambiental en Europa es producte del consum en alimentació, transport privat i habitatge. A mes a mes, son els habitatges privats els majors consumidors d’energia amb un 40 % del total. Es a dir, el consum a les nostres llars representen un total molt important de l’impacte total, i per tant tots nosaltres tenim un gran potencial per a influenciar el canvi de model. Hem de conscienciar-se que tots som part del problema, i per tant part fonamental de la solució.
L’objectiu que tenim es passar d’un model totalment vertical amb pocs actors dominants, a un model més democràtic i participatiu. Aquesta democratització significa passar de ser simple consumidors, a usuaris participatius. Lo que significa un canvi cap a un major empoderament de nosaltres com a usuaris. Es cert, que aquest empoderament és mes factible en les darrers anys en gràcies a l’avanç en tecnologies verdes, que han democratitzat la producció reduint costos. Però, la tecnologia per si mateixa no és suficient, pe que hem d’aprendre com millor gestionar aquestes tecnologies per a utilitzar-les per al bé comú.
L’aprenentatge és fonamental per a evolucionar cap a un model més sostenible, però, per a que el canvi siga efectiu, aquest nou model té que estar lligat a l’empoderament dels ciutadans en la gestió de l’energia. Però, quan parlem de l’empoderament ciutadà, no sols considerem l’auto producció de l’energia, sinó també l’eficiència i l’alfabetització energètica. Per que de la mateixa manera que és necessari saber els nostres drets socials i polítics per a poder exercir-los com a ciutadans de ple dret, és essencial aprendre a gestionar el nostre us de l’energia per a guanyar autonomia.
Aprendre coses noves, significa moltes voltes, desaprendre d’altres, per exemple com definim el benefici. Per a les grans empreses energètiques, el benefici monetari és el major incentiu i determina les seves estratègies de futur. En canvi en el nou model energètic participatiu i democràtic, aquests no són els únics elements a tenir en compte, donat que els possibles beneficis son altres:
- La producció local té major impacte econòmic i reduix l’impacte mediambiental: millora de l’entorn i augment del valor de les vivendes.
- Els usuaris tenen un marge major de codesició en la política energètica: es creen comunitats mes integrades.
- L’accés a l’energia es considera un dret, i els ciutadans empoderats poden exercir millor aquest dret: s’incentiva la responsabilitat individual en el consum.
- La competència i l’autoproducció augmenta la demanda i la independència dels usuaris, cosa que disminueix el poder de les grans empreses: major autonomia dels usuaris.
- Es crea una major acceptació social per a futurs projectes en el territori, donç els beneficis per als usuaris son tangibles: s’accelera el canvi a un nou model energètic.
Aquest empoderament ciutadà és molt important, donç crea conscienciació, sentit de la responsabilitat i confiança en les solucions. En Alemanya per exemple, aquesta participació dels usuaris ha fet que la majoria de les instal·lacions renovables instal·lades siguen propietat dels usuaris finals de l’energia, canviant la tendència de gran productores d’energia centralitzada. La ciutadania s’ha empoderat, i ha creat noves fonts energètiques.
gráfico-esfuerzos-ganar-autonomia
I com es pot aconseguir mes participació ciutadana? Mitjançant l’ús. La ciència social ha demostrat que una aplicació pràctica i directa té un impacte major i més durador en les persones. L’aprenentatge per acció és millor que per simple coneixent: Hui en dia, tothom reconeix el problema del canvi climàtic, però fa falta una conscienciació pràctica, que permitisca als ciutadans tindre el instruments necessaris per a fer el seu impacte enfront aquest repte.
El millor entorn per aplicar aquest canvi es a nivell local i de proximitat. Donat que l’influencia dels ciutadans és mes directa i les decisions tenen un impacte directe més pròxim. Per tant, el feedback és mes fluït, la dinàmica més ràpida i la codecisió més fàcil. Com a resultat, en l’entorn local es creen sinèrgies, cosa que multiplica l’impacte present i futur, i assegura la permanència en el temps de les polítiques.
Però la responsabilitat no recau sols sobre els governants, ja que el paper dels governs deu ser de facilitadors, tant legislant com incentivant, per que el gros de la despesa energètica la fan els ciutadans. Per exemple, tenim Saerbeck en Alemanya, on els seus veïns s’han unit per a guanyar la seva independència energètica. Aquest és un poble de 7.000 habitants energèticament autosuficient, que té excedent d’energia produïda de forma renovable, amb instal·lacions propietat dels propis usuaris. Es cert que una legislació adequada, com es el cas d’Alemanya, facilita avançar en la transició del model energètic, però l’acció dels ciutadans és l’element determinant.
L’empoderament també porta lligat, la consciencia de ser corresponsables del problema, i per tant part de la solució. El nostre impacte com a usuaris és major del que imaginem, i a pesar de que hi ha grans empreses que dominen el mercat, les accions individuals podem influir de manera molt decisiva al conjunt, mes encara si actuem units. Així és el cas d’alemanya, on un moviment social de base ecologista ha aconseguit ser transversal i poder canviar el model energètic de la quarta economia mundial. Si ells han pogut, nosaltres també podrem.
En aeioLuz volem parèixer-nos als millors i estem treballant en xarxa per evolucionar energèticament els municipis de tot l´estat, fins avui més de 18 ja s´han possat en marxa entre ells València, Castelló, Madrid, Càdiz, etc.
