El model energètic de grans plantes que demanden importar combustibles fòssils és econòmicament insostenible per a països netament importadors de matèries primeres energètiques com Espanya. A més, segons dades del banc mundial la pèrdua d’energia en el transport és de més del 10 % a Espanya i demanda faraòniques construccions per a ser transportada.
La producció local d’energia i l’autoconsum són una alternativa rendible i accessible, i en molts casos preferible. De fet, gràcies a la tecnologia fotovoltaica, una inversió en autoconsum d’un habitatge estàndard s’amortitza en 5-7 anys.
En països amb índexs de radiació solar molt menors a Espanya, com Gran Bretanya o Alemanya, la fotovoltaica cada vegada té més pes en l’oferta energètica. En el cas d’Alemanya, unes instal·lacions amb impacte positiu local que, com vam poder veure un post anterior, són en gran manera d’autoconsum individual o compartit. És a dir, propietat dels consumidors. Aquesta tendència l’autoconsum permet una democratització de la producció elèctrica.
Però perquè açò ocórrega a Espanya, es necessita superar la “solarfobia” a les quals s’ha sotmès a la ciutadania. És a dir, una por que se’ns ha imposat des del monopoli elèctric per a la producció solar, amb bulos com el “impost al sol” a les llars. En un país amb tantes hores de sol, és il·lògic no tenir més fotovoltaica instal·lada, sense tenir en compte aquest fenomen.
El govern local com a exemple
La inseguretat jurídica del govern central ha propiciat un clima de por que s’ha instal·lat en la ciutadania. A açò se li suma la idea que l’autoconsum és un risc per als consumidors. I que no val la pena preocupar-se, perquè reduir les emissions de CO2 no depèn de nosaltres.
Aquest clima d’impotència s’ha implantat en la ciutadania servint als interessos del oligopoli elèctric. Per això, és tan important l’actuació dels ajuntaments com a dinamitzadors, per a visibilizar que un altre model energètic és possible, i que és possible generar estalvi i autoconsum sense perdre confort.
Les administracions locals han de convertir-se en catalitzadors del canvi cap a la transició de model energètic. Han de servir d’exemple de la viabilitat d’un nou model energètic més sostenible.
L’interès econòmic dels ajuntaments en el nou model
Però l‘incentiu dels ajuntaments no és, ni pot ser simplement mediambiental. Si no també l’econòmic i social. Els projectes pioners en ciutats com Mälmo (Suècia), han demostrat que la producció local i l’autoconsum tenen un gran impacte social i econòmic localment. Creen ocupació local, vertebren la comunitat i redueixen les emissions. Uns barris menys contaminats són sinònim de salut.
A més, com es va explicar en un post anterior, amb la mateixa inversió les renovables creen 5 vegades més ocupació que les fòssils. Sent la desocupació un gran problema, l’opció per les renovables hauria de ser una prioritat, atès que crea ocupació duradora i de qualitat.
Es pot pesar en una actuació per barri, amb finançament públic a recuperar en pocs anys. Açò es pot orientar com un pla d’actuació de desenvolupament econòmic local, i exemple a seguir per a la resta de ciutadans. Atès que es produeix un efecte de normalització que s’ha de basar en diversos principis:
- Contractació pública amb criteris ecològics i d’impacte positiu.
- Educació energètica dels gestors públics locals i públic en general.
- Estalvi, eficiència i renovables.
Quin és el futur proper?
Des d’un punt de vista econòmic, el cost excessiu de l’energia, la pèrdua en el transport i les inversions amb llarga amortització, signifiquen una pèrdua de competitivitat de l’economia espanyola. Cosa que, en una economia globalitzada, comporta molts regs. A més, la legislació espanyola haurà de canviar tard o d’hora per a complir de reducció de CO2 signats en Paris en 2015.
En conclusió, hem de connectar municipis i mancomunitats treballant per a dinamitzar l’estructura local energètic. Si un dels problemes que tenen molts municipis és la falta d’ocupació, s’han de realitzen plans d’ocupació finançats per les administracions. Però orientats a la formació i l’ocupació perquè s’optimitze l’estalvi energètic del municipi. Açò crearà la dimensió de despesa i l’estalvi necessari per a invertir en renovables, creant al seu torn un impacte econòmic positiu a nivell local.
