Text: Joana Vicente. Educació Ambiental AeioLuz
Heu viatjat mai en cotxe o tren per Europa? Les persones que ho hagueu fet, si sou observadores, us n’haureu adonat de la quantitat de plaques solars i vehicles elèctrics que hi ha. El número d’ambdues tecnologies va augmentant considerablement com més al Nord ens dirigim.
Curiosament, les instal·lacions fotovoltaiques semblen més presents en països amb menys irradiació solar que l’Estat espanyol. A què és degut? Serà per una qüestió de política ambiental? Per poder adquisitiu?.
Aquest estiu vam viatjar amb Interrail (si, si, heu llegit bé! L’Interrail no és només una cosa de joves sinó que és una manera molt interessant de viatjar: tranquil·lament amb tren, barata i sostenible). Vam agafar diversos trens des del Sud de França fins a Copenhagen, ciutat on vam llogar un cotxe per a pujar amb calma per la costa oest de Suècia fins a Noruega (amb les motxilles, tenda i fogonet per compensar la nostra petjada ecològica i econòmica).
La nostra sorpresa va ser que a mesura que anàvem sumant graus de latitud, anaven apareixent més i més instal·lacions fotovoltaiques. Tant als marges de les carreteres o vies de tern, com en teulades d’edificis. Un cop entrats en zona escandinava la proporció de vehicles elèctrics s’intensificava, fins a culminar el seu màxim a Noruega, o almenys aquesta era la nostra percepció.
Noruega és un dels països menys insolats d’Europa, degut a la seva situació geogràfica. Evidentment, de Sud a Nord del país trobem un fort gradient, rebent molta menys llum solar com més al Nord anem. Durant els mesos d’hivern hi ha molt poques hores de llum mentre que durant els mesos d’estiu els dies són molt llargs però la franja solar efectiva és prou reduïda deguda a l’angle d’incidència del sol. Hem de tenir en compte també l’alta pluviometria, nuvolositat i neu. Oslo, la capital, situada molt al Sud (latitud: 59°54′45″ N) té una mitjana anual de 4.5h de sol efectiu al dia. Essent maig, juny i juliol els únics 3 mesos amb unes 8 hores de sol directe al dia. Agost ja en té aproximadament 6.5h, i tant desembre com gener, unes 1.5h només.
Passejant pel país, ens anàvem fixant també en la quantitat d’habitatges unifamiliars amb punts de càrrega elèctrica, amb o sense instal·lació fotovoltaica pròpia.
Segurament, el què més ens va cridar l’atenció va ser que la majoria de gasolineres tenien el seu apartat d’electrolinera. I no pas de dos o tres carregadors no, sinó que ocupaven la mateixa superfície que els sortidors de benzina o dièsel… Al·lucinant! Ah, i als cartells de les carreteres on indicava la gasolinera, també hi apareixia el símbol d’electrolinera.
https://www.datosmundial.com/europa/noruega/puesta-del-sol.php
https://www.climatestotravel.com/climate/norway/oslo
Per si no fos prou el nostre desconcert amb tanta abundància de vehicles elèctrics, carregadors, plaques solars, etc. Va i resulta que les carreteres d’aquests països nòrdics van plenes de cotxes marca Tesla de diferents models (que no són especialment econòmics com sabeu) i, per a acabar-ho de rematar, tenen bona cosa d’estacions de càrrega ràpida pròpia (les podríem anomenar….Teslineres? 😉).
Aquesta sèrie d’evidències escandinaves ens ha fet pensar en el per què hi ha tanta diferència respecte a països mediterranis com l’Estat espanyol, Itàlia o Grècia, entre d’altres.
Noruega té poques hores de sol útil al llarg de l’any, tot i així una major proporció de vehicles elèctrics i instal·lacions fotovoltaiques (tot i que en els últims anys països com el nostre amb més que triplicat les seves instal·lacions, tot s’ha de dir!!). En contraposició, Noruega compta amb una de les reserves d’hidrocarburs més grans d’Europa occidental i és el tercer país del món exportador de petroli, després d’Arabia Saudí i Rússia (Repsol en Noruega – Exploración y producción de petróleo | Repsol), cosa que l’ha fet enriquir-se encara més d’ençà de la guerra de Rússia-Ucraïna amb tot el bloqueig del mercat internacional rus (Noruega debate qué hacer con el aumento multimillonario de sus beneficios del gas y petróleo a raíz de la guerra en Ucrania (eldiario.es).
Aquest país escandinau, a més, és el tercer més ric del continent europeu, després de Liechtenstein i Luxemburg, segons la renta per càpita, i això també es tradueix amb un salari mitjà mensual de gairebé 5.500 € https://datosmacro.expansion.com
Per altra banda, els països nòrdics estan apostant fort també per la eòlica marina Del petróleo al viento: así se transforma el mar del Norte en el gran polo energético europeo | Economía | EL PAÍS (elpais.com).
En quin estat es troba el Mar del Nord entre les extraccions d’hidrocarburs i els aerogeneradors? Això dona per a un altre post 😉.
Totes aquestes dades ens porten a deduir que, més enllà de la seua sensibilitat ambiental, Noruega està tant avançada en termes fotovoltaics i de càrrega i conducció elèctrica degut a la seua economia.
La següent qüestió a plantejar-nos, però, va relacionada amb la ètica ambiental i ecosocial. Avançar cap a un Nou Model Energètic és imperatiu! Hem d’apostar ja per les energies renovables però fent un ús eficient de l’energia abans. És important aprofitar els terrats i superfícies de zones urbanitzades i crear Comunitats Energètiques o Autoconsums col·lectius. Els vehicles elèctrics són un mitjà de transport molt interessant sempre i quan siguen compartits i carregats amb energies no contaminants ni extremadament impactants en el territori ni en les emissions de CO2. A País valencià cada volta tenim més exemples d’usos de l’energia més sostenibles i socials i AeioLuz treballem en xarxa amb moltes altres organitzacions que ho estan posant en marxa.
Tot i així, no deixa de ser un sense sentit que l’Estat espanyol, 3r país europeu amb més sol útil després de Xipre i Malta i seguit de Portugal i Turquia no encapçale la llista d’instal·lacions fotovoltaiques.