Per a arribar a la conclusió que volem compartir, necessitarem tractar alguns conceptes amb antelació.

Primer:

És important començar per alguna cosa tan senzill com la diferenciació entre eficàcia i eficiència. Fer una acció amb eficàcia és el simple fet de dur-la a terme amb èxit. Si a més de dur-la a terme, ho aconseguim fer utilitzant la menor quantitat possible de recursos (sense minvar la qualitat de l’acció), ho haurem fet de forma eficient.

Eficàcia està relacionada amb accions, eficiència amb els mínims recursos necessaris associats a aqueixes accions.

Segon:

Aquest principi es té ben present en un projecte europeu molt interessant que alguns ja coneixereu: “Edificis de balanç energètic quasi nul” (NZEB són les seues sigles en anglès per si voleu cercar informació en la xarxa: Nearly Zero-Energy Buildings).

Evidentment és un programa molt més profund que el que anem a extraure ací, però conceptualment ens aporten la segona reflexió. El projecte descriu tres fases ben diferenciades en la gestió energètica dels edificis (qualsevol edifici domèstic, industrial, públic…).

  • Fase 1. Reduir la demanda de l’edifici. És a dir, construir-ho de manera que necessite la mínima energia per a la seua habitabilitat. Clar que com ja vivim en edificis construïts, l’opció és pensar a rehabilitar-los de manera que complisquen aquest requisit: reduir la necessitat energètica.
  • Fase 2. Cobrir aqueixes xicotetes necessitats energètiques, amb equipaments de baix consum. Molt eficients per a entendre’ns.
  • Fase 3. Generar l’energia necessària amb sistemes renovables en el mateix edifici, o en les proximitats.

Ja comencem a entreveure a on ens volen portar les persones que han pensat en la creació d’aquest projecte.

Tercer:

Ara anem a parar-nos a valorar el terme “TRE” o Taxa de Tornada Energètica de les diferents fonts de generació d’energia.

Considerem Taxa de tornada energètica a la raó entre la quantitat d’energia que aconseguim extraure d’una font energètica, i la quantitat d’energia que necessitem per a extraure els recursos d’aqueix sistema de generació. Si necessitem 1 kWh d’energia per a extraure/fabricar/generar 1 kWh d’energia, no cal donar moltes voltes per a saber que estem perdent el temps. L’ideal és cercar TRE alts, que ens permeten invertir una quantitat d’energia en l’extracció/fabricació i el resultat després de la generació siga molt major. Ací podem veure una taula amb la relació de TRE de la majoria de sistemes de generació energètica:

Font: “Generación, transformación y uso de la energía en Navarra”. Alejandro Arizkun.

Sabem clarament com els combustibles fòssils (no renovables) a mitjan segle XX, van anar els precursors de la forma d’ús energètic actual. Taxes de tornada energètica molt altes permetien grans consums sense major problema ni reflexió.

Veiem com les taxes de tornada energètica de les energies renovables són molt més reduïdes, la qual cosa ens ha de donar la pista de per on van a anar les pròximes dècades. Si tenim en compte que l’ús de generació fòssil va a la baixa, perquè els costos d’extracció estan augmentant sense parar (el petroli, carbó i gas de fàcil extracció ja no existeixen), i el que ens ha de donar sustente energètic són les energies renovables, és ben clar que hem d’apostar per la reducció màxima de l’ús energètic actual.

Quart:

Sobre la tercera fase del projecte NZEB citat, les renovables, hem de valorar positivament l’esborrany de reforma de la Directiva europea 2009/28/CE sobre fonts d’energia renovable, publicat la setmana passada, que inclou, entre altres coses, el autoconsum compartit com una de les solucions sostenibles al subministrament energètic. En pròxims post parlarem d’aquesta modalitat, i de la de autoconsumo compartit indirecte.

Açò ens hauria de portar, més ràpid que tard, a la seua trasposició a la legislació espanyola modificant substancialment el Reial decret 900/2015, més conegut per la seua imposició de el “impost al sol”.

Cinquè:

Per a poder valorar millor el tractat, un genial exemple:

L’institut de Rubí que més estalvi ha aconseguit en els 4 anys d’implantació del projecte 50/50, ha reduït el seu ús energètic aproximadament en un 70%. Aquest curs, convençuts d’estar en el límit de l’eficiència energètica del centre, el consell energètic ha decidit invertir en energies renovables per a autoabastecerse.

Algú s’imagina la diferència d’inversió si s’haguera considerat el disseny del sistema de autoconsumo en començar el projecte?

I el més important: la diferència no solament hauria sigut econòmica, perquè el sistema a instal·lar haguera sigut molt més gran al principi, sinó que l’aprenentatge de quatre cursos, centenars de xavals, hauria sigut cap.

Conclusió:

Estem en el moment d’aguditzar l’enginy per a reduir els nostres usos energètics al màxim, tant els domèstics, com l’empresarials, com els institucionals. Des de aeioLuz ajudem al canvi i la generació d’hàbits per a un ús responsable de l’energia.

Treballem per a açò, perquè prompte hauríem de tenir a mà la possibilitat de convertir-nos en ”prosumidores”, productors/consumidors de la nostra pròpia energia generada amb un combustible gratuït i renovable, el Sol.

L’usar l’energia de la forma més eficient possible, serà la clau per a instal·lar els sistemes renovables idonis que ens permeten adaptar-nos al futur pròxim.

Recordar, “Primer eficiència, després renovables”, caminem junts cap a la #EvolucionEnergetica

Share This