El passat dia 25 de gener Els Corts valencianes van aprovar la Llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica a la Comunitat Valenciana. Una iniciativa presentada per Podem fa més d’un any i que ha tirat endavant amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Ciutadans, Podem i l’abstenció del PP, que considera que la norma quedarà en «paper mullat en posposar totes les mesures previstes a un desenvolupament reglamentari posterior”. L’abstenció del Partit Popular, a la vista del seu historial en aquesta matèria, no crida precisament l’atenció.
Amb les seues moltes bondats, efectivament, la recentment aprovada Llei de pobresa energètica de la Comunitat Valenciana emmalalteix, al meu entendre, de falta de desenvolupament doncs hi ha qüestions que perfectament podien haver sigut abordades en la mateixa dotant d’aquesta manera a la norma de major profunditat tècnica i havent-hi resolt en seu parlamentària, sempre preferent, qüestions que queden ara pendents d’un posterior desenvolupament legislatiu per part del govern autonòmic resultant, a més, que algunes d’elles no són, precisament, qüestions pacífiques i que necessitaran importants acords socials en el futur que haguera estat molt bé “estimular” per llei.
En aquest sentit, és especialment cridaner el fet que la norma no haja definit el concepte de “llar vulnerable” deixant-ho pendent, conforme al seu article 2.4 “dels paràmetres que es definisquen reglamentàriament atenent als nivells d’empobriment admesos per l’INE”. És una omissió tan greu que no puc creure que siga un descuit, sinó potser que el propi legislador ja està pensant en les amenaces que es ciernen des de Madrid, després de declaracions d’inconstitucionalitat com la recollida en la Sentència 62/2016, de 17 de març de 2016 (BOE num. 97, de 22 d’abril de 2016) del Tribunal Constitucional, que estima parcialment el recurs interposat pel Govern d’Espanya contra el Decret -Llei de Catalunya 6/2013, de 23 de desembre, que impedia a les elèctriques i gasistes fer corts i, advertits per la sort que han corregut uns altres, ha preferit que siga la jurisdicció ordinària qui, arribat el cas si es produïra, haja d’emetre un veredicte sobre l’aplicació del reglament. En qualsevol cas açò és suposar, suposar que es fila molt fi o que es posen la tireta abans de produir-se la ferida, però la realitat és que s’ha perdut l’oportunitat de dotar de rang de llei la definició de “llar vulnerable”, la qual cosa sens dubte és de lamentar.
La Directiva europea de mercat interior d’electricitat (2012/72/UE) obliga als Estats membres a definir el concepte de “consumidor vulnerable” i Espanya ho va fer, però de forma incompleta, en el RDL 13/2012 amb el text següent: “transitòriament, fins a la definició dels consumidors vulnerables, es considerarà com a tals a aquells que estan acollits al bo social”. Aquesta desídia legislativa ben haguera merescut, per contra, la diligència del parlament valencià, doncs considere és urgent fixar uns termes que permeten identificar aquells grups de consumidors amb necessitats reals per a cobrir la despesa energètica i per a un accés normalitzat a l’energia doncs, d’una altra manera, serà molt difícil articular les accions concretes a adoptar. Aquesta declaració, a més, hauria de fugir de les convencions estadístiques sobre la pobresa i posar el focus en l’exclusió social així com incloure els aspectes referits a les condicions habitacionales i a les necessitats estrictament personals relacionades amb l’edat, la malaltia o la discapacitat, per exemple.
La llei no és extraordinària, sobretot des d’un punt de vista tècnic, doncs deixa moltes incògnites per al futur, però també és cert que és ambiciosa, que arreplega moltes reivindicacions dels moviments socials i sobretot, que si cau en les mans adequades va a permetre engegar importants projectes de lluita contra la pobresa energètica, de creació d’una nova cultura de l’estalvi i l’eficiència i d’estímul dels sectors econòmics lligats a aquests.
No puc fer gala de capacitat de síntesi però vaig a intentar-ho en aquest DAFO de la llei, vegem:
Fortaleses
- Les referències que fa l’exposició de motius de la norma a les funcions de reproducció i regeneració social visibilizando d’aquesta manera l’estreta relació existent entre economies no productives, dona i pobresa energètica.
- La distinció i prevenció que fa entre mesures de caràcter pal·liatiu i mesures preventives d’estalvi i eficiència energètica disposant inclusivament l’elaboració d’un pla de micromedidas d’eficiència energètica que incloga la revisió dels contractes celebrats pels consumidors amb les companyies energètiques i la formació específica en bones pràctiques concedint un termini de sis mesos a l’executiu per al seu desenvolupament.
- El mandat que conté dirigit a la Generalitat Valenciana d’unificació de totes les ajudes destinades a “pal·liar la precarietat energètica” de manera que s’evite la duplicitat, triplicidad en moltes ocasions, de convocatòries d’ajudes amb la consegüent sobrecàrrega de treball que açò pot ocasionar en els serveis socials municipals com a ens tramitadores així com el caràcter compatible d’aquestes amb “prestacions econòmiques individualitzades” entenent es refereix a les rendes garantida i d’inserció o altres prestacions assistencials.
- La invocació del caràcter prioritari d’aquests pagaments en el pla de disposició de fons d’ajuntaments i diputacions que se sumarà als supòsits previstos en l’article 187 del Reial decret Legislatiu 2/2004, de les hisendes locals.
- La distinció que realitza entre declaració de vulnerabilitat i situacions d’emergència doncs possibilita la identificació de les llars que la pateixen de manera estructural a fi de poder realitzar intervencions de caràcter preventiu.
- L’habilitació al govern autonòmic d’usar els recursos del fons de contingència dels pressupostos en el primer any d’aplicació de la llei i que entenem pressuposa que la correcta aplicació de la llei en els termes referits a estalvi i eficiència generaran excedents que podrien finançar les mesures en els anys següents.
- La creació d’un Fons valencià per a l’eficiència energètica i de garantia de subministraments bàsics que s’haurà de nodrir d’aportacions de fons públics amb càrrec a la Generalitat i altres administracions públiques així com de contribucions de les empreses subministradores com a eina de cooperació públic-privada per al sosteniment de l’Estat del benestar. A més, preveu la celebració de convenis de col·laboració amb les empreses energètiques que aborden la millora dels hàbits de consum, l’estalvi energètic i la implantació de mesures d’eficiència i no solament l’eliminació dels corts de subministrament com venia succeint fins ara.
- El mandat d’incorporar clàusules socials en els contractes de subministrament energètic orientades al finançament de projectes d’interès social i solidari, del pla de micromedidas d’eficiència energètica i del Fons valencià de l’energia.
- La creació d’una Agència Valenciana de l’Energia que com a ens transversal s’ocupe de forma exclusiva i especialitzada de la qüestió energètica. Al meu entendre és de tal importància abordar el futur de l’energia en el nostre país que es mereixeria inclusivament un gran pacte d’Estat que mantinguera a cobert les estratègies adoptades de la vaivens polítics, a l’estil del State of Green de Dinamarca. L’energia no té signe polític o no hauria de.
Febleses
- L’excessiva remissió al seu posterior desenvolupament legislatiu.
- La falta de definició del concepte de llar vulnerable, com indicàvem, quan a més, la norma assenyala com a elements a valorar la situació econòmica i l’eficiència energètica dels habitatges però obviant que la vulnerabilitat depèn també de condicions particulars dels individus com l’edat, la malaltia etc.
- Una de les més rellevants febleses d’aquesta llei, que també adopta la forma d’amenaça, és la falta total i absoluta d’esment o referencia alguna a la transició a un nou model energètic i a les energies renovables. Ni en l’exposició de motius, ni en l’articulat, ni en les disposicions transitòries, ni en abordar la creació de la futura Agència de l’Energia, ni en la regulació de les condicions d’elaboració del pla de micromedidas d’eficiència es conté fórmula alguna que estimule l’ús de les energies renovables i prepare el terreny per a iniciar el trànsit a un sistema energètic diferent on el autoconsumo siga la més eficaç de les eines en la lluita contra la pobresa energètica. Sincerament, crec que la norma permetia introduir elements en aqueixa adreça, o almenys arreplegar declaracions de bones intencions que hagueren sigut molt millor que el més absolut dels silencis.
- Igual que succeeix en el punt anterior, tampoc es conté cap referència als subsectores econòmics de l’estalvi i l’eficiència energètica. Açò és significatiu en tant que no visibiliza la relació directa i, per tant, l’aposta clara del legislador, per l’impuls d’aquests sectors d’activitat, doncs independentment que puguen tenir en el futur els seus mecanismes propis d’incentivament, ignorar-los no sembla una bona idea en una norma que aborda la pobresa energètica. D’alguna manera, açò li ha restat “aroma” a la norma. Ara bé, com tenir una mirada positiva inclou interpretar segons et convé o crees hauria de ser, la referencia-calaix de sastre que es fa en l’article 12 al fet que “la Generalitat habilitarà els mitjans tant humans com a tècnics i econòmics suficients per a donar cobertura al conjunt d’actuacions derivades de la implantació d’aquesta Llei” permetria concloure que inclou mesures de foment dels mateixos i esperem siga també interpretat d’aquesta manera pels responsables del seu desenvolupament normatiu.
- Per ultim, és una important feblesa de la llei el confús entramat de finançament de les mesures a adoptar que arreplega. Efectivament, a pesar que el legislador invoca la possibilitat de captar fons europeus o estatals i preveu fins i tot la creació d’un fons públic-privat per a açò, l’eventualitat d’aquestes iniciatives els obliga a deixar clar que l’únic mandat que és possible articular es dirigeix a la Generalitat Valenciana i a les administracions locals en assenyalar que “la Generalitat garantirà el finançament de les mesures contemplades en la present llei en col·laboració amb les diputacions i la resta d’entitats locals”. No obstant açò açò, com sol ocórrer sempre que les coses es presenten de forma incerta, s’obrin també oportunitats que caldrà construir i sobre les quals caldrà reflexionar amb calma.
En el següent post desenvoluparé les amenaces i oportunitats que ens brinda la llei.
