El passat 31 de març d’enguany, l’Ajuntament de Barcelona aprovava l’últim tràmit per a la creació d’una empresa comercializadora d’energia. El seu vaig nomenar és Barcelona Energia, de propietat 100% pública, comercialitzarà 100% energia renovable i la producció de l’energia serà de proximitat. Es convertirà en l’empresa pública energètica més gran de l’estat, i es calcula que donarà servei a més de 20.000 llars. D’altra banda, s’estima que servirà per a estalviar 500.000 euros al contribuent.
Açò no és una novetat a Europa, ja que les dues ciutats més grans d’Alemanya, Hamburg i Berlín, ja disposen d’un model similar de gestió pública integrada des de fa anys. En el cas concret de Berlín, la creació de l’empresa pública d’energia va ser un element de consens ciutadà, ja que es va votar en referèndum per iniciativa popular la creació d’aquesta. De forma similar que Barcelona, Berlín va fundar en 2013 Berliner Stadwerke des de l’empresa pública de residus, amb l’objectiu final d’integrar processos i reduir l’impacte ambiental.
No és casualitat que es pose el focus en les ciutats com els dinamitzadors del canvi energètic, ja que són les grans consumidores d’energia i la tendència a la urbanització les convertirà, segons dades d’ONU-Habitat, en receptores del 75% de la població per a 2050. Per tant, si les ciutats tenen una tendència creixent en la demografia, la gestió que fan aquestes de l’energia serà fonamental per al conjunt.
La democratització del control de l’energia a nivell local és important per diverses raons:
- Se socialitza part de la producció i es redueixen els costos per als ens públics lloc que s’eliminen intermediaris.
- Reeducació sobre la gestió energètica i el seu accés com un dret dels ciutadans.
- La creació d’energia a nivell local es visualitza no solament com a possible, sinó com a desitjable. Es fomenta el autoconsum.
- Passar d’un model energètic vertical a un horitzontal més democràtic. On l’eficiència energètica, l’educació des de primerenca edat sobre el consum responsable i la codecisió sobre els recursos són elements fonamentals.
La crítica usual sobre aquest tipus d’accions és la suposada falta d’eficiència, no obstant açò, diversos estudis demostren la viabilitat dels sistemes de gestió energètica locals públics i de proximitat. A més, alguns crítics argumenten que açò no és possible sense elevades subvencions i costos per al sistema. No obstant açò, tenim l’exemple del poble alemany de Saerbeeck on la gestió local de l’energia ha evolucionat de manera que els agricultors i ramaders no solament s’ocupen de les seues fonts originals de treball, sinó que són productors d’energia, amb el que compatibilitzen i tenen un extra d’ingressos. De fet, aquesta població de menys de 8000 habitants té un sistema de xarxa elèctrica local de propietat pública basat en la codecisión. Per si no fos poc, és autosuficient energèticament des de 2012 (a dia d’avui produeix 3.5 vegades del que consumeix), i ha rebut el guardó com la ciutat més sostenible d’Alemanya.
Per tant, no és una bogeria proposar que els ajuntaments treballen a nivell comarcal o intercomarcal per a la producció i gestió d’energia des de la codecisión i la col·laboració públic privada. De fet, l’estructura política i de gestió de residus ja existeix, per tant, és factible tendir feia un sistema integrat de producció energètica, recollida de residus i distribució energètica en la proximitat dins de les mancomunitats.
Ciutats com Växjo, a Suècia, han tendit cap a aquest sistema, amb la integració d’aquests tres elements per a la producció i distribució local. Amb açò s’aconsegueix d’una banda menor impacte ambiental, eficiència energètica a causa de la planificació integrada, i impacte positiu en l’economia local. De fet, aquest model té marge de finançament des de la UE dins dels objectius H2020, i la potencialitat per a la creació d’un hub tecnològic similar al que existeix a en la península de Jutlandia a Dinamarca amb l’energia eòlica.
En resum, el futur de la revolució energètica passarà per la gestió local i la coparticipació ciutadana en els projectes tal com estan duent a terme els companys de aeioLuz en alguns municipis de la comunitat Valenciana. I açò no ocorrerà per la conveniència de segons quins interessos partidistes, sinó per la constatació que la gestió i producció local no són solament positives per al medi ambient, sinó que tenen un potencial econòmic enorme, i el que és més important, que té un impacte econòmic i generació d’ocupació en el territori.
