La passada cimera del G20 a Hamburg va mostrar una gran desavinença en matèria mediambiental entre els Estats Units i la resta de països membres. L’administració del president Trump anunciava la retirada del país de l’Acord de París, declarant que era perjudicial per a la seva economia. Un dels elements que defensava la delegació dels Estats Units és la suposada pèrdua de competitivitat que l’economia dels EE.UU sofriria, cosa que posava en risc els llocs de treball de molts conciutadans Estatunidencs. Però, açò te raó de ser?
Llocs de treball en el sector de les renovables
En principi, les dades que tenim respecte a com afecta la descarbonització de l’economia diuen tot el contrari. De fet els països escandinaus han augmentat el seu PIB amb un reducció de la contaminació. Una economia menys contaminat pot ser perfectament competitiva.
Segons dades de la Agencia Internacional de la Energia Renovable ( IRENA), el sector de les renovables dona feina a més de 9.8 milions de persones en tot el mon, tenint un increment del 1.1 % des de 2015 . En China hi ha 3.5 milions de treballadors, la UE 1.1 milions i EE.UU 800.000.
Segons el departament de la Energia dels Estats Units per cada milió de dòlars invertits, la industria d’energies fòssils crea 1.5 llocs de treball, mentre les renovables creen 6 . A mes a mes, més del 35 % de la força de treball són dones, front al 20 % del sector tradicional de l’energia.
L’exemple industrial alemany en la creació d’ocupació
En el blog d’AEIOLUZ utilitzem molt sovint l’exemple Alemany com a referent mundial, però està clar que gràcies al poder industrial germànic i la política decidida del govern federal alemany, es un indicador de com pot evolucionar el sector de l’energia a la resta de la UE.
A principis de 2012, quan en Alemanya es va començar a debatre de forma seriosa la política de canvi de model energètic, molts sectors industrial van ficar el crit en el cel augurant un període de desindustrialització en el país. Cosa que no ha passat. De fet ha passat tot el contrari.
En Alemanya, el govern federal té comptabilitzat de manera periòdica com evoluciona a nivell d’ocupació el sector industrial de l’energia. Les seves conclusions són que la política d’Energiewende (canvi de model energètic en Alemany), aporta :
- uns millors llocs de treball amb més productivitat
- en major nombre respecte al model anterior. 4 llocs de treball de mitjana per cada 1 en la industria fóssil tradicional
- asseguren un llocs de treball molt especialitzats que difícilment es poden deslocalitzar
- augmenta la seguretat i la independència energètica del país
Les energies renovables en Espanya i la creació d’ocupació
Quan parlem del sector energètic en Espanya hi ha que tindre en perspectiva que importa anualment de mitjana més de 50.000 Milions de Euros en petroli ( sense contar gas i carbó). Un augment de més del 25 % en el preu del barril representa una despesa extra de més del 1 % del PIB Espanyol. Per tots es recordat quan en 2011 el govern central va a reduir la velocitat màxima de les autovies a 110 km/h per reduir la factura energètica. Per tant un augment de les renovables sempre és positiu per al conjunt de l’economia espanyola.
Lamentablement aquest la tendència mundial de creació d’ocupació en les renovables no passa en Espanya, fonamentalment a causa de les polítiques estatals adverses. En Espanya actualment hi ha al voltant de 80.000 persones treballant en les renovables, la meitat que en 2008. Però gràcies a les noves possibilitats d’autoabastiment tant empreses com particular podem canviar aquesta tendència. Tenim l’exemple d’Alemanya, on la majoria de les noves instal·lacions fotovoltaiques i eòliques són propietat de veïns i cooperatives. Sols necessitem un poc d’empenta per a seguir aquest camí. Si en Alemanya poden, ací també podrem.
Conclusions
Quan un país es tant dependent de la importació de matèries primes, la seva economia és molt vulnerable a les fluctuacions dels mercats internacionals. Per tant un increment de producció d’energies renovables és sempre positiu per al conjunt de l’economia. A més a més, augmenta la seguretat energètica de país, ja que augmenta la independència energètica. Si a açò se li suma que crea ocupació de qualitat, estable i que dona més ocupació que els sectors tradicionals de la energia, tenim la quadratura del cercle.
Açò heu va entendre molt be Alemanya i els Països Escandinaus, que seient també grans importadors de matèries primes fòssils ( a excepció de Noruega), aposten per un nou model energètic. Si ells han pogut, nosaltres també podrem.