Ángela Sabio · Activista col·laboradora
Joana Vicente · Sòcia d’AeioLuz
Una dècada de transició energètica: està arribant realment a la nostra vida quotidiana?
La transició energètica ha avançat, però només serà justa si arriba al cos, a la casa, a l’escola, al barri i a la comunitat. AeioLuz fa 10 anys que treballa precisament ací.
Fa deu anys, parlar de transició energètica encara sonava, per a moltes persones, a futur. Parlàvem d’estalvi, eficiència, renovables, educació ambiental, consum responsable i canvi climàtic com una amenaça molt real que havia de ser afrontada amb solucions i polítiques valentes.
Una dècada després, el context és molt diferent. La transició energètica ha passat del marge al centre: està en les polítiques públiques, en les inversions, en les empreses, en els centres educatius, en els ajuntaments i en el centre dels debats socials. Hem vist créixer les renovables, l’electrificació, els objectius climàtics, les comunitats energètiques, les polítiques d’eficiència i el debat sobre el dret a l’energia.
Però, al mateix temps, la crisi climàtica ha deixat de ser una advertència futura per a convertir-se en una experiència quotidiana: onades de calor, nits tropicals, episodis climàtics extrems, habitatges mal adaptats, factures difícils d’assumir, pobresa energètica i centres educatius que no sempre poden garantir condicions dignes davant les noves temperatures. Ho veiem cada dia en la premsa generalista, però també en les nostres cases, carrers, escoles i llocs de treball.
UNA REFLEXIÓ SITUADA
Després d’una dècada de treball en favor de la transició energètica, la pregunta ja no és només si estem avançant.
La pregunta és: aquesta transició està arribant realment a la vida quotidiana de les persones?
En AeioLuz hem treballat durant aquests deu anys precisament en aquest espai intermedi: el que connecta la transició energètica amb la vida real. Un espai on l’energia deixa de ser només un assumpte tècnic i es converteix en una qüestió de drets, salut, educació, habitatge, cures, participació i justícia social.
La nostra proposta parteix d’una idea senzilla: una transició energètica que no s’entén, no es comparteix i no arriba a les persones, no pot anomenar-se justa.
Com garantir el dret a la natura? Anàlisi comparativa de l’accés a zones verdes a les ciutats segons la renda de la població.
Informe Amigas de la Tierra
Aprendre per les males:
calor, habitatge i vida quotidiana
Aquest inici d’estiu ens està donant una lliçó vital de manera molt clara: la crisi climàtica ja no existeix només en informes, cimeres internacionals o grans plans de futur. L’estem sentint en els nostres cossos.
La vivim de nit amb l’efecte illa de calor, quan la temperatura no baixa, quan una casa no respira, quan els carrers i les parets acumulen calor i quan descansar es converteix en un privilegi.
Nits a 30 graus en habitatges sense bon aïllament, sense ventilació creuada, sense ombra, sense sistemes passius i amb factures energètiques impossibles no són una anècdota: són una nova forma de vulnerabilitat climàtica.
La pobresa energètica ja no és només no poder calfar una casa a l’hivern. També és —oh, sorpresa!— no poder refredar-la a l’estiu.
A més, l’impacte de la calor no es reparteix per igual. Hi ha un clar biaix de classe: els barris amb menys renda solen tindre pitjor qualitat edificatòria, menys vegetació, menys ombra, menys refugis climàtics i menys capacitat econòmica per adaptar els habitatges.
La calor extrema no afecta igual a qui viu en una casa ben aïllada, amb ventilació, ombra i recursos, que a qui habita un pis reescalfat, mal orientat, sense aïllament i amb una factura energètica impossible.
Copernicus Sentinel-3, dimecres 23 de juny de 2026. Les dades es van obtindre a última hora del matí, hora local. Copernicus.
https://www.tiempo.com/ram/ola-de-calor-extrema-e-historica-europa-2026-junio.htmlL’adaptació climàtica no pot ser només una qüestió tècnica o individual. Ha de ser també una política de justícia social: rehabilitar habitatges, naturalitzar patis i carrers, crear refugis climàtics, protegir les persones vulnerables i garantir que els barris més exposats no siguen sempre els que tenen menys recursos per defensar-se.
Per això, parlar de transició energètica justa és parlar de drets humans: del dret a habitar, treballar, estudiar o descansar en condicions dignes.
També és parlar d’escoles, d’habitatges i de treballs a temperatures impossibles. La DANA de 2024, les onades de calor infernals d’inici d’estiu o els megaincendis ens mostren de manera brutal que la crisi climàtica ja no és una amenaça abstracta. Però no podem mirar només els grans episodis extrems.
De l’ecoansietat a la capacitat d’acció comú.
Una altra de les coses que hem aprés durant aquesta dècada, especialment en el treball educatiu, és que no n’hi ha prou amb parlar d’emergència climàtica.
Durant anys hem parlat d’ecoansietat: por, tristesa, ràbia, preocupació pel futur. Moltes persones joves han crescut escoltant alertes, cimeres, objectius 2030, discursos d’emergència i promeses incomplides.
Però junt amb l’ecoansietat també apareix una altra resposta: la desafecció climàtica.
No és que la gent jove no sàpia què està passant. No és que “passe de tot”. És que moltes vegades ha rebut massa alarma i poca capacitat real d’acció. Per això, l’educació climàtica i energètica no pot limitar-se a explicar catàstrofes. No pot ser només culpa individual, por o moralina. Ha de donar ferramentes, criteri, llenguatge i capacitat d’acció.
Saber que el món s’escalfa no és suficient. Cal saber què podem fer, amb qui, des d’on i amb quins recursos.
Per a AeioLuz, l’alfabetització energètica ciutadana ha sigut sempre un dels pilars de treball. Entendre una factura, conéixer drets energètics, identificar consums, saber quines ajudes existeixen, comprendre què és una comunitat energètica o relacionar energia, habitatge, salut i desigualtat no són qüestions menors: són formes concretes de passar de la preocupació a l’acció.
Guies de Plans d’Acció Climàtica per a Centres Educatius · CEACV / Generalitat Valenciana
Des d’AeioLuz sempre hem fet un esforç sostingut per sensibilitzar i mobilitzar les comunitats educatives davant l’emergència climàtica, tant a través d’aquestes guies com mitjançant projectes com el 50/50.
AIOLUZ ES VIST DE FESTA
CELEBRANT UNA FITA.
AeioLuz, deu anys connectant energia, comunitat i territori
El passat 16 de maig vam celebrar a Catarroja, el nostre poble bresol, els 10 anys d’AeioLuz.
Va ser una jornada de celebració, retrobament i agraïment, però també un espai per pensar juntes els reptes que tenim per davant.
Al llarg d’aquests anys hem treballat amb llars, centres educatius, ajuntaments, entitats socials, cooperatives, comunitats energètiques i serveis públics. Hem acompanyat processos d’alfabetització energètica, projectes contra la pobresa energètica, Oficines Verdes, formacions a professionals i serveis socials, tallers educatius, iniciatives d’Economia Domèstica Sostenible i processos vinculats a comunitats energètiques.
Van participar entitats i moltes més amigues i amics —89 persones en total—. Van vindre principalment del País Valencià, però també d’altres territoris de l’Estat.
SOM Energia, AMBIT, FRESNO, UPV, Catarroja Renovable, Càtedra de Transició Energètica Urbana UPV, Xicoteta Energia Coop. V., UV, CEL Castellar-l’Oliveral, ITE, València Sostenible, Canopia Coop. V., Perifèries, Entrepobles, Joves Sòlides, Càritas València, Trellat Solucions SL, Aguas de Valencia, Fundació Horta Sud, Emprendimiento, Unión Renovables, Luco Energía, Intiam Ruai, Justícia Alimentària i Llavors d’Ací… GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!
Durant aquest dia tan especial vam compartir taules de treball, balls, rialles i moltes abraçades.
Celebrem 10 anys juntes!
La celebració va tindre lloc a La Florida Universitària, en plena Horta Sud, un territori molt significatiu per a la nostra trajectòria i per a moltes de les aliances que hem teixit durant aquesta dècada.
Va ser una jornada per celebrar, però també per agrair. Ens vam sentir envoltades d’amigues, companyes, entitats aliades i referents que han acompanyat, inspirat o obert camí en la transició energètica justa, el cooperativisme, l’educació, la sostenibilitat i el treball comunitari.
La trobada va reunir persones i entitats vinculades a l’energia comunitària, el cooperativisme, la sostenibilitat, l’educació, la inclusió social, la justícia climàtica, la universitat i el treball territorial.
Ens vam reunir per celebrar, però també per pensar juntes els reptes dels pròxims anys: dret a l’energia, transició energètica justa, aliances, negacionisme climàtic, ecoansietat i capacitat d’acció.
LLARGA VIDA A LA TRIBU ENERGÈTICA!
Una nova etapa amb un mateix propòsit
Aquest any obrim també una nova etapa com a entitat sense ànim de lucre. Per a nosaltres és un pas coherent amb la nostra manera d’entendre l’energia: com un dret, una eina comunitària i una peça clau per a una transició ecològica justa.
RECONEIXEMENTS I NOUS PROJECTES
Ens han inclòs en el Mapa d’Iniciatives Inspiradores de la Fundación HOPE! Es un honor!
Des del llançament de la docusèrie Hope! Estamos a tiempo, està sorgint en diferents localitats del territori una Ona per la Regeneració: grups ciutadans que volen impulsar accions i projectes de regeneració social i ecològica.
Aquest reconeixement posa en valor el nostre treball com a entitat valenciana que facilita la transició energètica amb enfocament comunitari, alfabetització energètica i programes contra la pobresa energètica.
“AeioLuz ens inspira com a cooperativa valenciana que facilita la transició energètica amb enfocament comunitari: plans d’energia per a ajuntaments, comerços, escoles i llars, alfabetització energètica i programes contra la pobresa energètica que empoderen llars vulnerables”, diuen de nosaltres.
“TEJIENDO ENERGIA JUSTA”
També hem obtingut una subvenció per al projecte Tejiendo Energía Justa, desenvolupat junt amb AVAESEN i Catarroja Renovable, amb el suport de la Fundació EDP.
Tejiendo Energía Justa és una iniciativa subvencionada al 80% per la Fundació EDP, en la qual participen AVAESEN, AeioLuz i Catarroja Renovable, amb l’objectiu d’impulsar la creació de Comunitats Energètiques Locals (CEL) en municipis afectats per la DANA. El projecte té una duració de 24 mesos.
La iniciativa se centra en donar suport a quatre poblacions especialment afectades, promovent solucions que contribuïsquen a combatre la pobresa energètica a través de la divulgació, la capacitació i l’acompanyament tècnic.
Entre els seus principals objectius hi ha facilitar la posada en marxa de comunitats energètiques locals i formar personal tècnic dels serveis socials municipals en la detecció i gestió de situacions de vulnerabilitat energètica.
El projecte permetrà acompanyar comunitats energètiques, formar personal tècnic de serveis socials, impulsar tallers sobre facturació, eficiència energètica i autoconsum compartit, i desplegar Oficines Verdes en municipis afectats per la DANA de 2024.
A Catarroja, on ja existeix la comunitat energètica local Catarroja Renovable, es realitzarà una prova pilot per incloure famílies en situació de vulnerabilitat energètica dins de la comunitat, amb visites domiciliàries i assessorament personalitzat.
És una manera concreta d’entendre la transició justa: no com una promesa general, sinó com una pràctica situada, amb municipis, famílies, professionals, comunitats i necessitats reals.
Una transició energètica que arribe a les persones
Després d’una dècada de transició energètica, tenim una cosa clara: no n’hi ha prou amb canviar la tecnologia. Cal canviar també la manera d’entendre, compartir i governar l’energia.
La transició energètica justa serà educativa, comunitària i democràtica, o no serà justa.
Seguim treballant per posar l’energia al servei de la vida.
SÚMATE A LA COMUNIDAD VERDE
Suscríbete al NEWSLETTER para estar al día de todas nuestras novedades, cursos y eventos.
¡Cultura energética para todas!