CAPÍTOL 2. NECESSITE POCA ENERGIA
POR: TERESA LLISO / Arquitecta i col·laboradora d’AeioLuz.
En este capítol analitzarem l’envolupant de l’espai que habitem. Això és, les parets, sòls, sostres i finestres que m’aïllen de l’exterior.
Quant millor abrigue la meua casa amb bons aïllaments, menys energia necessitaré per a viure a gust en ella. Poder dormir en condicions, poder estudiar, poder relacionar-me en una situació confortable amb les persones que habiten amb mi, és l’objectiu.
Tindrem tres magnituds presents pera mantindre el confort a la nostra casa:
1) TEMPERATURA
Les temperatures recomanades en hivern son entre 18 i 21 ºC i en estiu entre 26 i 28 ºC, pel que hauríem de poder mantindre la nostra llar entre 18 i 28 ºC tot l’any.
2) HUMITAT RELATIVA
Els valors recomanats per a mantindre la salut a la nostra casa són entre un 40% i un 70% d’humitat relativa. Mantindre este nivell per damunt o per davall de manera contínua generarà malalties respiratòries per als habitants d’eixa vivenda i problemes de fongs i altres patologies en les parets i sostres que afectaran la nostra salut. A més de que una humitat relativa alta altera la sensació tèrmica més enllà de la temperatura real existent. Un remei per a mantindre controlada la humitat és la ventilació.
3) CONCENTRACIÓ CO2
Mantindre per baix de les 800 partícules per milió (ppm) de CO2 a la nostra casa serà complicat, però podem aconseguir-ho ventilant amb assiduïtat. Per a ventilar una llar amb bona ventilació creuada, serà suficient obrir les finestres fins a 10 minuts (si fa bon aire, amb 3 serà suficient). Amb fer aquesta acció de 2 a 3 vegades al dia mantenim una bona qualitat de l’aire que respirem a casa. El límit superior que comença a ser perillós per a la salut són les 5.000 ppm, però si ventilem a casa amb regularitat, és molt difícil tindre problemes en este sentit.
Mantindre la temperatura, la humitat relativa i la qualitat de l’aire en bones condicions està directament relacionat amb la nostra salut i amb la el consum energètic de la nostra vivenda. Aprendre a gestionar-ho tot és la millor manera d’esta sà, ser eficient i per tant pagar menys en la factura de la llum (i del gas qui encara l’utilitze).
Anem a desenvolupar aquest capítol en tres passos.
A. SITUACIÓ ACTUAL DE LA VIVENDA
L’objectiu d’aquest primer pas és esbrinar quin és el punt feble de la meua vivenda. És a dir, per on entra més fred o calor. Per la paret que dona a nord, o per les finestres que estan més fredes que el mur, o pel sostre perquè estem en una última planta…El primer que hem de tindre en compte és en quina situació es troba la nostra vivenda. Ens pot ajudar molt conéixer l’any de construcció de l’edifici o vivenda que habitem, a causa de la normativa de construcció que estiguera vigent en eixe moment.
Abans de 1977 no hi havia una norma i per tant no podem saber el model constructiu d’eixes vivendes. Segurament les façanes estan formades per un sol mur de rajola.
(Si s’aïllen bé, és molt el que es pot estalviar).Entre 1977 i 1999 va haver-hi ja una primera regulació oficial i per tant va millorar molt la qualitat constructiva. Comencen a construir-se les façanes amb doble barandat de rajoles separades per una cambra d’aire. (La solució d’aïllament més efectiva serà la d’emplenar esta cambra d’aire amb aïllament).
A partir de 1999, amb una reforma addicional en 2006, ja es contempla l’obligatorietat que
els murs exteriors es facen amb doble barandat i aïllament al mig, i que
finestres i portes tinguen millor aïllament.
També la nostra situació geogràfica. no serà el mateix viure a Santander que a Cadis. O a València o a Badajoz. Ni dins d’una mateixa provincia, en l’interior o en la costa.
I per últim, l’orientació de la nostra casa. Si la façana principal està al sud, els nostres estius seran més càlids i a l’hivern necessitarem menys energia. Al revés si està orientada al nord. Els nostres estius seran més lleugers, però a l’hivern gastarem més en calefacció.
DEURES
Amb aquesta anàlisi avalua la situació de la teua casa apuntant en un paper (millor al costat dels deures del capítol anterior) les següents dades:
- Any de construcció de la casa/edifici on vius.
m- Orientació principal de la casa i de cadascún delsmurs que l’envolten. Un simple esquema a mà serà suficient, no busques més perfecció que conéixer visualment la situació i orientació de la teua llar.
m- Possibilitat de ventilació creuada.
És a dir, si obrint finestres en façanes diferents ens afavoreix la ventilació o si tenim finestres/portes en una única façana i això dificulta la ventilació.
- Qualitat dels murs que envolten la vivenda.
Fins al que conegues. La data de construcció et pot ajudar un poc, però un truc molt intuïtiu serà posar alhora els palmells de les mans, una en el cristall de la finestra i una altra en la paret i valorar quina està més calenta/freda i si hi ha molta diferència entre ambdues.
- Qualitat de cadascún dels tancaments de la casa.
Cada finestra i cada porta a l’exterior. Si són metàl·liques, de fusta o d’un altre material. Si tenen cristall senzill o doble. Si tanquen bé. La millor finestra, si no tanca bé, no servix de molt.
- Sòls i sostres.
No és el mateix un pis entre plantes que un últim pis, que rep tot el fred en el seu sostre. I per descomptat no és el mateix un pis en un edifici que una casa unifamiliar que tindrà a l’exterior tots els seus barandats, i per tant, un major gasto energètic per a mantindre-la a una temperatura i condicions confortables tot l’any.
Una vegada hàgem avaluat la nostra vivenda amb detall, estarem en situació de prendre mesures per a necessitar poca energia i per tant pagar menys en la factura energètica.Ara, el que hem d’esbrinar primer és quin és el punt feble de la nostra llar. Per on entra més el fred/calor.
- Si vivim en una última planta potser ens entre molt de fred per la coberta,
- Si les parets de façana només estan formades per una rajola i estan més fredes que el cristall de la finestra.
- Les orientacions de les façanes. Les que donen a nord estaran molt més fredes que les altres. Les que donen a sud faran molt més calor a l’estiu. Una cosa que hem de detectar és si el problema que tenim és amb el fred o amb la calor. Una vivenda que només done a nord s’haurà de protegir del fred. Una que done només a sud o a oest haurà de prendre mesures per a protegir-se de la calor.
- Les finestres i les portes a l’exterior són, amb diferència, els elements més vulnerables de la façana. Caldrà valorar cadascun per separat.
Ja sabem sobre quins elements actuar, anota-ho TOT!
EXEMPLE PRÀCTIC
Compartim amb tu aquest plànol perquè puga servir-te d’exemple i guia en els teus deures:
- Planta baixa d’un pis construït en 2005.
- Els barandats externs han de ser dobles amb cambra interior per la data de construcció.
- El barandat a l’OEST bufona amb un edifici al complet, per la qual cosa ha d’haver-hi un bon aïllament. No està exposat a l’exterior.
- El barandat del NORD té dos finestres amb doble cristall i bon tancament. No es nota especial diferència de temperatures entre cristall i paret quan pose els dos palmells de les mans alhora.
- El barandat EST té dos finestres exteriors amb doble cristall i bon tancament. Està la porta principal amb bon aïllament, però no hi ha sota portes i es nota corrent per davall els dies que fa aire.
- El barandat SUD compta amb dos finestres amb doble cristall i bon tancament i una porta a terrassa amb cristall senzill.
- Sòl i sostre tenen bon aïllament perquè l’edificació és moderna i per tant el sòl complix els requisits mínims, i el pis superior està habitat, per la qual cosa equilibra la temperatura amb el meu.
B) QUÈ HI PUC FER JO
Existixen mesures de baix cost que podem posar en marxa nosaltres mateixos. Veurem diferents possibilitats classificades pels diferents elements constructius:
COBERTES
La construcció que tenim sobre els nostres caps.
El cas més senzill és el d’una vivenda en un edifici amb una altra vivenda damunt. Eixa vivenda veïna farà les vegades de cambra aïllant i per tant ens beneficia. Si els seus habitants calfen molt la seua casa (o la refreden molt a l’estiu) ens afavorixen.
Si la teua casa és unifamiliar, la planta superior tindrà una teulada pròpia. El que s’haja construït amb un bon aïllant i amb cambres d’aire és garantia de confort a casa, però hi ha diverses coses importants a tindre en compte.
És important estar atents al fet que no hi haja avaries, humitats o desperfectes pels quals es puga anar l’energia que introduïm en la nostra llar.
FAÇANES
Depenent de l’orientació dels murs exteriors de la casa les possibilitats són diferents. A l’hivern haurem d’estar més atents a les parets exteriors orientades al nord i a l’estiu les del sud.
- Podem reforçar l’aïllament amb cortines aïllants que cobrisquen tota la paret. Deixar-les tancades sempre que vulguem aïllar la casa de fred o calor. Sempre obertes quan vulguem aprofitar la climatologia exterior.
Una mesura d’urgència en casos extrems pot ser folrar les parets més crítiques (normalment al nord amb humitats, o al sud amb el sol directe) amb diverses capes de cartó intentant que no hi haja buits vistos en la paret que tapem.
FINESTRES I PORTES
És important verificar el bon tancament de cada finestra i cada porta exteriors. Un ciri encés pot ser la nostra millor aliada per a veure-ho. Acosta-ho a portes i finestres un dia de més vent i el moviment de la flama t’informarà de seguida del lloc per on entra l’aire a la teua casa.
- Segellar la unió de les finestres amb els murs amb espumes aïllants.
- Utilitzar borlets per a les finestres o les portes quan no tanquen del tot.
- Col·locar sota portes en totes les portes que donen a l’exterior.
- Posar espumes en les tapes dels calaixos de les persianes per a evitar fuites d’aire.
- En hores de sol pujar persianes, però baixar-les del tot quan no hi ha llum per a posar una barrera més al fred a l’hivern o a la calor a l’estiu.
- A l’estiu col·locar vinils de protecció solar en els cristalls orientats al sud.
SÒLS
Com ocorre amb les cobertes, si la teua veïna de baix climatitza bé la seua casa, t’està ajudant a viure millor en la teua. Si vius en una casa unifamiliar i el teu sòl està sobre el terreny, millor que s’hagen complit les normatives de construcció. La humitat pot ser testimoni d’un mal aïllament del sòl.
- Catifes, moquetes o sòl de vinil poden ser els millors aliats per a aïllar bé el sòl de la teua llar.
I finalment, l’aprendre a ventilar la teua casa permetrà que la gaudisques molt més i visques més sa estalviant diners en la factura de l’energia.
És suficient que òbrigues totes les finestres de la casa almenys una vegada al dia. Si hi ha bona ventilació creuada entre 5 i 10 minuts és més que suficient per a renovar l’aire de la teua llar. En eixe temps pràcticament no hi ha pèrdues d’energia i quan tanques tornaràs a gaudir de la mateixa temperatura. Llevat que faça molt de fred o molta calor, amb el que caldria valorar el millor moment del dia per a fer esta mateixa operació. En climes molt extrems existixen mètodes de ventilació forçada per a evitar l’obertura de portes i finestres, però hem de considerar eixa possibilitat solament en eixe context. En un clima més benigne és ideal, i molt més barat, ventilar de manera natural. Repetir esta operació una o dos vegades més en les estades en les quals fem vida reforçarà la ventilació de la teua llar.
En l’exemple que us hem compartit tenim com a punts més febles el corrent d’aire per davall de l’entrada principal i el cristall senzill de la porta de la terrassa al sud. Com a mesures de baix cost el més ràpid és posar un sota portes en l’entrada principal i valorar el pressupost del qual disposem per a millorar l’aïllament de la porta. Existix la possibilitat de col·locar una cortina tèrmica davant de la porta i obrir-la i tancar-la d’acord amb el que més convinga. Podem valorar també la instal·lació d’un tendal que ens protegirà, a l’estiu i a l’hivern, de les temperatures extremes. O totes dues coses si disposem d’un poc més de pressupost.
C. MESURES DE REHABILITACIÓ A CONSIDERAR
En aquest punt és molt important l’assessorament per un tècnic o especialista en rehabilitació, de manera que ens puga aconsellar sobre les millors mesures a prendre.
El primer al demanar assessorament és saber els diners que ens costarà i les ajudes que, periòdicament, els Governs Autonòmics solen oferir per a realitzar este tipus d’inversions que podrien cobrir una part de les depeses. Generalment cal tindre els diners per a pagar l’obra i la subvenció arriba més tard, una vegada feta la despesa.
Els plans de rehabilitació poden tindre dos enfocaments diferents. Actuant des de l’exterior o, si la situació el requerix, actuant des de l’interior. Totes dues possibilitats tenen avantatges i inconvenients.
- Si actuem des de l’exterior no tindrem cap molèstia a casa, ni perdrem l’espai necessari per a les intervencions en interior. Per a actuar des de l’exterior necessitarem d’una empresa especialitzada i si vivim en una comunitat de propietaris, necessitarem un consens moltes vegades complicat.
- Si actuem des de l’interior haurem de sacrificar un poc d’espai de la nostra llar, i les molèsties d’una obra a casa, però no depenem del fet que altres persones hagen d’estar d’acord a escometre una acció d’este tipus.
COBERTES I FAÇANES
Des de l’exterior la façana ventilada o el tractament SATE (Sistema d’Aïllament Tèrmic des de l’Exterior) són idonis per al millor aïllament tèrmic i acústic d’un edifici.
Des de l’interior la manta de roca o la fibra de cel·lulosa projectada són elements de fàcil col·locació. L’emplenar d’aïllant tèrmic la cambra existent entre els dos barandats dels murs a l’exterior també és una tècnica senzilla i assequible econòmicament que pot tindre un bon resultat.
FINESTRES
Els finestrals amb trencament de pont tèrmic i doble cristall són idonis per a substituir uns finestrals antics. Els materials a utilitzar varien: PCV, fusta, alumini… però normalment ens veiem limitats per l’estètica de l’edifici o de la urbanització si vivim en comunitat. Si tenim llibertat d’elecció, decidix amb criteris de proximitat dels materials i que siguen el més naturals possible sempre que complisquen amb el requisit del trencament de pont tèrmic i una bona cambra entre almenys dos cristalls. En façanes al sud podem demanar que el cristall exterior incloga un tractament tèrmic que reduïsca la calor a l’estiu.
Si els tancaments (finestres o portes) que tens són millorables, però estan en bon ús encara, una possibilitat molt més assequible i normalment sense obra, és col·locar tancaments senzills en el buit de la porta o finestra que queda a l’exterior de la persiana. Generarem una cambra d’aire important entre el finestral existent i el que instal·lem per fora, ras a la façana, que ens servix d’aïllant tèrmic, acústic i ens reserva molt la neteja de la persiana i del tancament interior (porta o finestra).
Tendals i persianes exteriors sempre han sigut uns grans aliats per a tallar el pas dels raigs solars, sobretot en façanes orientades al sud. No deixes de valorar-los com a complement a qualsevol acció de rehabilitació de la teua casa.
SÒLS
Els sòls solen ser els menys problemàtics llevat que visquem en una casa construïda sobre el terreny i els fonaments no complisquen els mínims de la normativa moderna.
La col·locació de sòl radiant en climes freds és més que recomanable. En clima mediterrani potser és un poc excessiu.
Si no hi ha problemes d’humitats que resoldre, una moqueta o catifes en els llocs de més ús, poden ser un bon complement per a les èpoques de més fred.
Si hem d’escometre una rehabilitació integral, a títol personal o com a comunitat de propietaris, entra en aquesta web de la Generalitat Valenciana que et posarà sobre la pista del que cal fer per a rebre ajudes econòmiques importants. De totes maneres recorda que una inversió en eficiència, sempre és rendible sense ajudes. Cal aprofitar les ajudes per a fer-ho molt més rendible.
https://habitatge.gva.es/es/web/arquitectura/fons-europeus-per-a-la-rehabilitacio-d-habitatges-2022
En l’exemple que hem compartit no sembla necessari entrar en dinàmiques de rehabilitació més profunda, perquè l’edifici és de 2005 i les solucions que milloren la situació de la vivenda són assequibles i senzilles.
CONCLUSIÓ
M
Ja tenim el segon capítol del nostre pla d’estalvi i eficiència energètica que permetrà que fem un ús responsable de l’energia que necessitem i per tant que paguem els menors diners possibles per ella.
Tots els diners que invertisques a aïllar la teua llar es multiplicarà per molt gràcies a l’energia que no necessitaràs a partir de que faces els canvis.
Unix la fulla de dades del primer capítol, amb la fulla de dades d’este mateix i queda’t atent al tercer en el qual parlem d’eficiència dels diferents elements que generen consum energètic. Ja saps. Aprenc, necessite poc, gasto poc i produïsc la meua energia a casa, o a casa del veí.
Si t’ha semblat interessant comparteix-ho amb familiars, veïnes i amics. A més de reduir la nostra factura energètica, és important saber com gestionar de manera responsable l’energia que ens permet viure amb confort a casa, per a cuidar el Planeta que ens acull amb tant d’amor i al qual devem tant.
I no et pergues els altres capítols.
m