CAPÍTOL 4. PRODUÏSC EN COMUNITAT L’ENERGIA QUE NECESSITE

Text: Gabriela López. Técnica en energies renovables.

El Sol és l’única solució solvent i solidària. Joaquín Araujo

.El silici, base dels panells fotovoltaics és un material que constituïx més del 27% de l’escorça sòlida de la Terra. Juntament amb l’alumini i el vidre en la seua major mesura, estos panells constituïxen un dels majors descobriments del món modern. Per la seua senzillesa, versatilitat i facilitat d’ús, han arribat per a ajudar-nos a canviar el mode d’utilitzar l’energia. Perquè el seu combustible directe és el Sol, que ens arriba gratis a totes les persones sense cap distinció. Ja podem produir la nostra pròpia energia. Aprendrem a fer-ho bé.

Recordem que abans de disfrutarde qualsevol instal·lació elèctrica per a la nostra llar hem de:

1. Reduir al màxim les nostres necessitats (llig el capítol 2). Rehabilitar.
2. Ser molt eficients amb l’us dels nostres electrodomèctics (llig el capítol 3).
3. Comprendre bé l’objectiu del nostre aprenentatge (llig el capítol 1) que és reduir al màxim els nostres usos energètics (reduint la factura que paguem i les emissions que produim) sense perdre el confort suficient per a la nostra llar. Viure bé amb el just, en definitiva.

   Si no fem abans l’exercici d’ajustar les nostres necessitat energètiques, la instal·lació que posem al nostre terrat (preferiblement en comunitat) estarà sobredimensionat i ens obligarà a fer una major inversió que no necessitem.  Recorda durant tot aquest capítol que una instal·lació no t’estalvia més diners quan més gran la fas.

   I sempre, com ja hem anant veient en capítols anteriors, el “misteri” de tot es basa en dos coses. Així de senzill:

   • Quants kWh utilitze.

   • A quant pague el kwh que utilitze.

      

   Anem a distribuïr el capítol en els següents apartats:

    

   • Diccionari renovable i idees importants

   • Configuracions d’instal·lacións

     • Autoconsum aïllat

     • Autoconsum individual

     • Autoconsum col·lectiu

     • Comunitats Energètiques Locals

   • Què hem de valorar per a contractar

1. DICCIONARI DE RENOVABLES, IDEES IMPORTANTS

a)  kW, kWh i kWp

La unitat de potència, el watt, es denomina en el Sistema Internacional d’Unitats amb la lletra W, sempre en majúscules en honor a James Watt, que tant va treballar en este camp.

En capítols anteriors parlem de:

kW (quilowatt= 1.000 watts) que té a veure amb la potència contractada en el nostre rebut de la llum. També amb la potència instantània de consum dels nostres electrodomèstics. La suma de les potències dels electrodomèstics que connectem alhora no ha de superar la potència contractada en la nostra llar.

kWh (quilowatt hora= 1.000 watts durant una hora) com la quantitat d’energia que acaben cobrant-nos en el mateix rebut.

Afegim ara que el kWp (quilowatt pic= 1.000 watts d’instal·lació fotovoltaica) que correspondrà a la potència de les plaques solars que instal·lem en la teulada.

És molt important saber que els kW de la potència contractada en la nostra factura, amb els kWp de l’energia a instal·lar no tenen res a vore. És a dir, podem tindre 7 kW de potència contractada i tindre suficient amb 1 kWp d’instal·lació fotovoltaica. Cada casa és un món i les teues dades seran les teues, però tots dos paràmetres, potència contractada (kW) i potència instal·lada (kWp) són diferents i normalment no coincidixen en el seu valor.

b) Quanta energia necessite?

Recorda que ja vam esbrinar l’energia que consumim a la nostra casa des de la plataforma de la distribuïdora. Si jo ja he vist que consum anualment uns 3.650 kWh (per exemple), no tindrà sentit muntar una instal·lació que produïsca més del que ja consumisc. Encara més si jo consumisc normalment energia en horaris que no hi ha Sol, i per tant no hi ha producció. I depén també del tipus d’instal·lació a la qual em puga acollir: tinc teulada pròpia per a mi només, o puc acollir-me a una instal·lació col·lectiva? Sempre serà suficient amb menys del que imagines. Ja vas veient que una vegada cobertes les teues necessitats, com més gran siga la teua instal·lació més ineficient la fas, perquè no podràs gastar tot el que produïxes.

c) Autoconsum instantani

Consistix a fer ús dels electrodomèstics just en el moment de la producció solar. Consumir energia en el moment que hi ha Sol sobre la instal·lació. La comercialitzadora no compta estos kWh (que es computen per hores des del teu comptador) pel que ens ixen gratis. kWh produït (en la planta FV) i gastat (a casa) dins de la mateixa hora, preu zero.

d) Excedents comprensats (i no compensats)

Tot el que produïxen les teues plaques i no és autoconsum instantani, són excedents. Els que et remuneren són “excedents compensats” i s’inclouen dins de la “compensació simplificada” i els que no et remuneren són “excedents no compensats”. Pensem que, en l’actual regulació, no ens abonen més import del que represente el nostre capítol de “energia consumida” del rebut de la llum. Per això no interessa tindre escedents no compensats. Haurem invertit en una instal·lació que produïx kWh que a priori no gaudim.

e) Compensació simplificada

Serà difícil fer coincidir la producció solar de la instal·lació amb els usos energètics de la vivenda, sobretot si eixiu de casa a treballar al matí i torneu a la vesprada. Tota la producció de les vostres plaques que no s’ha consumit en el moment de la producció, els excedents, es queden anotats en un compte que s’utilitzarà per a compensar la producció no aprofitada. Hauràs de negociar amb la teua comercialitzadora el preu al qual et remuneren la “compensació simplificada”, que consistix a multiplicar els teus kWh excedents, pel preu al qual te’ls pague la teua comercialitzadora, i es restaran del capítol de “energia consumida” de la teua factura de la llum, mai superant l’abonament d’eixe capítol, és a dir, mai t’abonaran més de l’import de la teua energia. Mai tindràs abonament addicional per molts excedents que hages pogut generar.

f) Millor compartida.

Per una simple qüestió de simultaneïtat d’usos energètics, cada família utilitza la seua energia en moments diferents. L’aprofitament d’una instal·lació solar és molt major com més uniforme és la corba de consum global. A més el repartiment de les plaques de cada participant es pot ajustar molt més a les necessitats reals de cada llar, per la qual cosa la inversió és molt menor per al mateix rendiment.

g) Els intercanvis d’energia son administratius.

Si participes en una instal·lació comunitària (ara mateix pots estar fins a 2 quilòmetres de distància de la instal·lació de producció a la qual pertangues), no penses que cal fer arribar cables fins a la teua casa. Els intercanvis d’energia son sumes i restes dels comptadors de la intal·lació i el teu propi, ajustats al percentatge de la teua “quota de participació” de la planta fotovoltàica.

h) Cuotas de participación: estáticas, variables y dinámicas.

La Quota de Participació en les instal·lascions col·lectives és el trosset d’instal·lació fotovoltaica que et correspon d’acord amb els criteris que hàgeu acordat en el procés de governança de l’autoconsum col·lectiu o comunitat energètica a la qual pertangues. Es mesuren en valors percentuals de la instal·lació a la qual associes el comptador de la teua casa o negoci.

Una quota estàtica és l’aplicació d’eixe percentatge en un valor fix tots els dies d’any a tota hora, i una quota variable és l’aplicació d’eixe percentatge adaptat als moments que més consum tingues per a fer més eficient l’ús col·lectiu de la instal·lació. Una quota dinàmica seria l’aplicació dels percentatges després que es produïsquen els consums i l’adaptació seria molt més eficient encara.

2. CONFIGURACIONS D’ INSTAL·LACIÓ

Existixen altres possibilitats de generació energètica gràcies a l’aigua, el vent o la biomassa. Premeditadament ens centrem en el Sol pel convenciment que a nivell domèstic és l’opció més pròxima, versàtil, econòmica i eficient per a accelerar la transició energètica que necessitem.

a)  AUTOCONSUM AÏLLAT

Una casa a la que no arriba la red eléctrica i necessita energia, té la possibilitat de fer una instal·lació totalment autònoma. Amb uns panells fotovoltaics i un aparell electrònic, que anomenarem inversor, a més d’algun element més i unes bateries per a guardar l’energia quan està ennuvolat o és de nit, tindrem la instal·lació que generarà la nostra energia.

Es dimensionen a partir dels electrodomèstics que vages a usar i els dies que vulgues assegurar-te el subministrament. El que anomenem demanda. Quant més aparells i més dies de suport, més plaques i més bateries. Més diners.

b) AUTOCONSUM INDIVIDUAL

Als preus que està hui l’energia, qualsevol que tinga una casa amb teulada té un tresor. Cal assegurar-se una bona orientació, el més al sud possible, una bona inclinació (sobre 35°, uns pocs menys a l’estiu si podem ajustar-ho) i que no hi haja ombres durant el dia, però és una oportunitat d’or per a fer-se PROSUMIDOR: productor i usuari o consumidor d’energia alhora.

Ací el dimensionament de la instal·lació es fa sobre la base del consum històric anual de kWh. L’instal·lador et demanarà les últimes factures per a contrastar-les amb la producció dels panells que vages a instal·lar i et donarà la informació de l’aprofitament de la teua instal·lació, que sempre dependrà dels usos energètics que pugues fer, és a dir, suposa un aprenentatge per a intentar col·locar el màxim dels consums en horari solar. Però recorda, no estalvies més com més gran siga la teua instal·lació. Mira aquest exemple:

Amb un consum en la llar molt similar (zona roja) en totes dues instal·lacions, l’aprofitament de l’energia (zona blava), malgrat ser un dia amb moments ennuvolats, és molt semblant en la instal·lació d’1 kWp, que en la de 3 kWp. Amb una inversió molt menor, podem obtindre un rendiment semblant. Si aboquem a la xarxa molts excedents (zona verda), com passa en el cas de la instal·lació de 3 kWp, no tots ens seran compensats i haurem pagat una instal·lació que servirà per a expulsar kWh bruts del sistema, que està molt bé, però alhora la teua comercialitzadora vendrà els excedents no compensats a les teues veïnes a preu de mercat.

Instal·lar bateries tenint la xarxa com a suport, sempre ha de suposar una reflexió extra. És un desemborsament econòmic molt superior i suposen un aprofitament molt major de la instal·lació, però existixen possibilitats de contractació amb la comercialitzadora que resultaran molt interessants sense comprar bateries, l’estan cridant comercialment “bateria virtual”. Si la teua no t’oferix alternatives, pensa a canviar de comercialitzadora.

c) AUTOCONSUM COL·LECTIU

a a ser molt complicat que cap tècnic vinga a la teua casa a instal·lar 1 kWp. A més en autoconsums col·lectius la inversió es reduïx molt per un simple model d’escala. Una instal·lació major reduïx molt els costos fixos. I sobretot té l’avantatge que poden participar totes aquelles vivendes que no disposen de sostre propi, molt més els negocis de les plantes baixes que tenen un horari de consum molt similar al de la producció solar. 

Fixa’t que solament integrant estos quatre projectes individuals en un només, estalviem un 19% en materials (necessitem instal·lar menys potència pique) i la inversió és un 35% menor amb un mateix estalvi estimat. No hi ha color. Millor compartir.

És una configuració ideal per a una comunitat de propietaris que dispose d’una coberta ben orientada i amb Sol. A més no fa falta que tot el veïnat estiga conforme. Si la instal·lació es fa amb la participació de vivendes del propi edifici, amb l’acord d’un terç (1/3) de les vivendes (sense que necessàriament participen en la instal·lació), es pot instal·lar amb la simple comunicació i registre en una de les actes d’una reunió de la comunitat. SI han de participar vivendes d’altres edificis del de la coberta on instal·lem (recordem que els intercanvis d’energia són administratius), la majoria ha de ser de tres quints (3/5) per a poder fer la instal·lació. Legalment un veí en desacord ja no pot parar una planta fotovoltaica.

Actualment la legalitat limita la participació de vivendes (punts de subministrament) més enllà dels dos (2) km de distància a la instal·lació de la qual es té assignada la quota de participació.

e) COMUNITATS ENERGÈTIQUES LOCALS

Segons directives europees una Comunitat Energètica Local (CEL) és una nova forma jurídica, de participació oberta i voluntària, formada per ciutadania, administracions i negoci local, sota la qual podrem organitzar-nos per a produir, agregar els nostres consums, emmagatzemar, generar projectes de rehabilitació i eficiència, de mobilitat i qualsevol ús energètic que permeta col·lectivitzar la seua gestió, amb la finalitat de generar beneficis en l’entorn local on es desenvolupa. Són organitzacions sense ànim de lucre no participades per grans corporacions que busquen el benefici financer o el repartiment de dividends als seus accionistes.

Acaba sent un model d’apoderament ciutadà que redirigirà el flux de diners que actualment ingressen les grans empreses energètiques, al fet que una gran part d’eixe capital, es quede a nivell local en benefici directe de les comunitats que es desenvolupen. Una oportunitat de configurar un Nou Model Energètic distribuït i just sense deixar a ningú arrere. I el més important, les comunitats que es consoliden en el temps suposaran un viver de noves iniciatives d’organització social orientades a eixe món del decreixement que a priori sona malament, però que construït des de les bases socials, ha de constituir una nova forma de vida més equilibrada amb els límits del Planeta que ens acull.

En la pràctica una CEL serà propietària de diferents instal·lacions col·lectives, i es relacionarà amb cada associat/da o soci/a amb un document particular d’acord amb la seua quota de participació o el seu aprofitament del servici energètic que corresponga (generació, mobilitat, emmagatzematge, eficiència….), podent haver-hi diferents perfils de participació ateses les necessitats i compromisos de cada soci/a o associat/da.

El projecte ha de ser sostenible econòmicament i reinvertir els beneficis en el barri o entorn local on es desenvolupe.

Ací teniu un quadre resum de tots els possibles projectes amb fotovoltaica. Evidentment són dades estimades molt genèriques que et serviran per a tindre un orde de magnitud, però no evitaran que hages de fer els teus propis números per a conéixer les teues necessitats i per tant la teua possible instal·lació o nivell de participació en instal·lacions col·lectives. Atent perquè són imports sense tindre en compte possibles subvencions o ajudes. Com varien molt en el temps, és millor que comptem amb fer la inversió pel nostre compte i tot el que recuperem després, molt millor. 

3. QUÈ VALORAR PER A CONTRACTAR

Sempre que hages de fer una instal·lació fotovoltaica recorda que les grans empreses comercialitzadores no solen tindre personal propi instal·lant. Habitualment subcontracten a instal·ladors locals que cobren menys pel seu treball que si els contractares tu directament. Per a encertar t’oferim alguns criteris.

a)  Compara peres amb peres

Quan decidisques escometre una instal·lació, des d’una aïllada a qualsevol autoconsum col·lectiu per a una comunitat energètica, és molt important que compares les ofertes que demanes. La forma d’avaluar el preu, que és un apartar molt important, és dividir el preufinal de cada instal·lació (ull que totes le spropostes que comparem siguen amb, o sense IVA, pero totes iguals) entre els kWp de la mateixa.

Per exemple, una instal·lació de 6 panells de 450 Wp. per 6.950 € ens donaria el següent:

6.950 / 2.700 = 2.574 €/kWp

I compararem els €/kWp de totes les ofertes que tingam.

Atent també al fet que t’incloguen els mateixos servicis addicionals: gestió permisos municipals i taxes, registre en indústria, gestió (o no) de subvencions i ajudes vàries. Sempre que les ofertes siguen sobre el mateix. Si alguna de les ofertes és especialment complicada i no eres capaç d’interpretar esta senzilla informació, descarta-la. Ofertes en una fulla amb el preu o en tovallons de bar, són garantia de problemes per a una instal·lació que t’ha de durar més de 25 anys.

b) Coneix el producte

Que t’adjunten les fitxes de producte i després monten el que et van enviar. Excepcionalment si els terminis d’execució s’allarguen poden canviar els models, però mira que les característiques d’eficiència (en les plaques) i les garanties de tot són les mateixes.

Demana informació, amb la seua fitxa tècnica, de:

• Panels fotovoltaics. Molt important les garanties i l’eficiència.
• No és excepcional que depenent del context de la intasl·lació, la potència nominal de l’inversor (és altre valor que apareix ara en escena) siga un poc inferir a la potència pic dels panells. Que et donen l’explicació de les raons.
• Sistemes d’ancoratge a coberta. És un element que moltes vegades no es posa en valor i no tindre-ho en compte ens pot eixir molt car.

b) Instal·la pero segur

El risc d’accidents és elevat perquè són treballs en altura i el responsable últim si passa alguna cosa és el promotor de la instal·lació, en definitiva qui paga que ets tú. Demana a qualsevol que es puge a la teua teulada o el de la teua instal·lació col·lectiva, que et presente documentació de la capacitació corresponent i vigila que pose en pràctica les mesures de seguretat establides per llei.

c) Els papers i les ajudes

Actualment existixen ajudes municipals (normalment en IBI, ICIO i IAE), autonòmiques (deduccions en IRPF si tens on deduir) i estatals a les quals poder acollir-te. La casuística és àmplia, però és el teu instal·lador qui ha d’assessorar-te perquè coneix el teu cas concret. Tria instal·ladors que incloguen este servei, encara que et coste un poc més de diners. Ho recuperaràs amb escreix si fan bé el seu treball.

e) Millor amb Professionals

Demana referències a qui haja de fer-te una instal·lació. Cerca si està col·legiat o associat a algun grup d’empreses del sector, o quant temps porta instal·lant. Pregunta en el teu veïnat a qui ja haja fet el pas i valora els possibles contactes que et faciliten positivament. Una bona referència sempre és un punt a favor. 

EXEMPLE PRÀCTIC 

m

 Imagina que el teu consum anual són 3.650 kWh/any incloent tots els usos energètics. això suposa que uses una mitjana de 10 kWh/dia. 

Si sabem que en València la producció anual de 1 kWp està a l’entorn dels 1.460 kWh, ens farien falta 2,5 kWp instal·lats per a produir exactament els 3.650 kWh anuals que necessitem.

Como sabems que no utilitzem eixos kWhamos esos kWh en el moment exacte de la producció, anem a considerar diferents alternatives:

a) Si tens teulada pròpia ben orientada i sense ombres, pots optar per montar una instal·lació de eixos 2,5 kWp en la teua llar (produir més del que necessites no te cap sentit i costa més diners sense retorn).

b) Si no tens teulada pròpia (o ne tens però vols invertir menys diners) pensa en una instal·lació col·lectiva.

Analitza les dades del teu comptados en la plataforma de la companyia distribuidora per a valorar les teues necessitats a la baixa. En la gràfica de l’exemple has vist que les necessitats d’un consum mitjà de 10 kWh/dia és d’uns 0,5 kWh en horari de generació solar.

Si ens anem a dies més desfavorables podem estar entorn als 1,5 kWh de mitjana:

Dependrá si és estiu, si és hivern, si és cap de setmana o no, si treballes fora de casa tot el dia o gaudeixes del teletreball. En el nostre exemple amb voltant a 1 kWp instal·lat tindrem suficient. Podrem aprofitar els excedents perquè la producció va de la mà del consum.

DEURES

Repren les dades que ja tenim:

1) Consum anual en kWh. (L’apuntàrem en el primer capítol) Ens servirà per a avaluar la màxima potència pic d’una instal·lació individual.
m

I analitza nova informació:
2)  kWh/dia que utilitzes de mitjana en les quatre estacions (per exemple 15 febrer/15 maig/15 agost/15 novembre per a avaluar les teues necessitats en una instal·lació col·lectiva. La teua quota de participació.
m

3) Mínim consum continu en la teua casa en kW.
Eixa energia mínima que produir en la teua instal·lació o en la que participes.
m
Per fer tot això, hi ha procediments més complexos a través de la informació en format Excel que podem extreure de la plataforma del distribuïdor. De moment, amb aquesta senzilla avaluació que proposem, podrem disposar d’informació bàsica amb la qual començar a treballar. Aleshores serà imprescindible contractar el nostre subministrament elèctric amb un proveïdor de confiança que gestione rigorosament la producció de la instal·lació, individual o col·lectiva, en la qual participem. Serà ella, la comercialitzadora, qui millor ens podrà assessorar sobre les quotes de participació variables, o si escau dinàmiques, per aprofitar al màxim la instal·lació compartida i els diners que hi posem.

 

El camí es fa caminant.

CONCLUSIÓ

No dubtes de que s’obre una nova manera de viure l’energia que necessitem. Cerca en el teu entorn local més pròxim iniciatives que et permeten jugar en este camp. No tothom ha de dedicar grans esforços. Serà una oportunitat perquè algun dels teus veïns prenga la iniciativa i es puga guanyar la vida amb això dignament i moltes persones es podran limitar simplement a donar suport al projecte comunitari participant amb la col·lectivització de l’energia que necessita en la seua llar i en la seua vida. Atreveix-te i voràs..

Compartir és viure!

Si t’ha semblat interessant comparteix-ho amb familiars, veïnes i amics. A més de reduir la nostra factura energètica, és important saber com gestionar de manera responsable l’energia que ens permet viure amb confort a casa, per a cuidar el Planeta que ens acull amb tant d’amor i al qual devem tant.

Primer cal aprendre (capítol 1), necessitar poca energia (capítol 2) i ser molt eficients (capítol 3) per a reduir al màxim la nostra demanda energètica i reduir així la inversió en renovables que acabem d’aprendre a dimensionar.

Subscriu-te al nostre butlletí i continuaràs rebent estes pastilles formatives i tota la informació que compartim des d’AeioLuz.